En temps de pandèmia, pot ser que en general el mono més insatisfet haja sigut el de l’OXITOCINA. Aquesta hormona no sols facilita el part i la lactància de les dones, sinó també pareix ser que juga un paper importantíssim amb tot el que envolta les nostres relacions socials i d’afecte més estretes.
Profèticament, fa un any Hideo Kojima va culminar i donar a llum l’obra mestra Death Stranding. Molts adjectius em passen per la ment per descriure aquesta obra, però si hagués de definir-la amb un sol, seria sublim. Aquest videojoc, arriba a tocar tecles molt profundes de nosaltres com espècie, societat i cultura. I es que en el món post- apocalíptic del Death Stranding poden ser vitals per a la nostra supervivència: una bona xarxa de logística, la cooperació entre nosaltres (per molta distància social que ens separe) i unes quantes dosis d’oxitocina. Tot açò em resulta familiar…
Espere que us agrade el Fan Art de Lou. Salut a tots!